NITS BLANQUES.

 

Amb el desenllaç dels teves encants

encara ens trobem el plaer, el dolor i l'or

mitjançant la llum, l'ombra i fins i tot l'aigua

de la qual vam voler, i encara volem, beure de vegades.

Amb el que sobra a la tornada de les nits,

blanques com els meus somnis i els teus anys

construeixo induïdes obediències decidides

i estavellades de gelosia, però són el sinó

i tants complements que des de l'abisme

busquem a petons i amb estranyes carícies.

Tot i que no sempre ho aconsegueixo, sorprès

i mig en ombres les cares de la lluna,

el noi que vaig ser, nu em recorda els nostres

vells amors en els temples de Jerusalem.

L'horitzó segueix cobrint de cel teva cintura

i amb prou feines el llacor aborda el teu avantguarda.

Comentarios

Entradas populares de este blog

EL ABRAZO DE SPINOZA.

ORACIÓN