Así es, si así os parece..

Qui ho diria, però sempre fórem com les elegants xiques dels anys vint i no sabíem res de fer l’amor, només de masturbar al nostre nuvi, però també extraordinàriament, emparats pel mite d'Electra, fer una suau fel·lació a l'amant de la nostra bella mare, sempre tan ben plantat. Fou més tard que els meus bells mugrons i els monticles del teu pubis buscaren el plaer distret. Però dormia el sentinella, desfullant de nou les carícies, laminant la calor de la besada en els ravals de les galtes. Potser demà t’arribarà un vers, una mirada llarga, fins i tot potser un gest de complicitat desheretat i tèrbol. Perduts o trobats són dies esquerps i sense pluja, impotents. Diríem que mal nascuts. Dies abatuts, mal malhumorats.

Naixen sense aparent causa, amb plenitud efímera i plàcida, sense mes objectiu que trobar aquell estrany foc que suau ens cremarà, buscant el seré lloc allà on Camús ens espera. Fins ara tots els teus  records   eren  amables i la porta resta oberta de bat a bat. Vull que sàpigues mare, que la estimada meua descansa en un llit més ample  que  aquell on t'adormires en l'últim comiat, coberta de petons. Diríem que fa bona olor la terra que compartim, que gràcies a tu fórem una aspiració,  lliures sense condemna, reivindicant el pertorbador dret a ser  més que mortals, a escriure la biografia dels que s’enamoren,  dels fills que encara que cecs procuren no sucumbir al magma,  i també la dels que fugint, construeixen una residència suau  d' amor articulat i pequem set vegades al dia. I seguim mirant, enyorant  la  riba plena de canyes.  Hey ,  Jude , don't  make   it   bad .

Pedían soluciones y ofrecimos caminos, abandonamos y muchos nos siguieron, y un día descubrimos que detrás de cada mal uso hay una beneficencia. Lentamente nos desplazamos de la vigilia al desencanto, sin casi mutilarnos, tratando de borrar los largos espacios temporales, anónimos casi siempre. Volvimos al meandro pidiendo maneras de reintegrarnos al universo, a la nostalgia y al poniente que enrojecía el pórtico de nuestras noches. Descubrimos la prohibición, la complicidad, la licencia, las perversiones, y en el riesgo, nunca supimos si éramos un eslabón necesario o un accidente, tampoco qué llegaríamos a ser si al amanecer solo fuésemos la suma de tantos. Asumimos el riesgo de ser, a veces, ignorados, pero siempre desestimados, y fue que, rodeados por el rumor, se dispersaron los conflictos y la memoria. Construimos una residencia articulada con el nombre común de cada cosa. Desde entonces, lo sabes, te plagio  y solo puedo  escr