PERMEABLES.
Som benvolguts i no n’adonem que anem fugint gairebé desesperats, plantant cara des de la rambla. Sempre a cavall dels seus malucs que segueixen adormits en els vessants de les nostres muntanyes. Estem instal·lats a la varada quimera, sense ni tan sols pretendre-ho, amb les ganes de sobreviure al tedi. Ens hem fet permeables, mòbils, vulnerables, tous i enfront de la veu en confessió, proveïm per la vida amb un cos a cos, fins a caure extenuats en una terra de ningú, creuada per alienes mirades vigoroses a l'aguait. Avui ens reclamen ser el gratuït clímax de la fertilitat, el desig de posseir-nos emmanillats pel vell ritu etern. Crec que ens cal l'amor, encara que siga indefinit i feble, transgredint si cal al femboy que som i ens il.lusiona