XXX
Epistemològica i rigorosa però sense aparent causa, amb plenitud efímera i plàcida, absurda com el foc que suau ens crema fins a la mort, allà al final del buit infinit on Camús ens espera, ara la sent més a prop i fins ara tot el teu record és amable i la porta resta oberta de bat a bat. I deus saber, Mare, que la meua estimada descansa en un llit més ample que aquell on t'adormires en l'últim comiat, ofegada de petons. Diríem que fa bona olor la terra. Gràcies a tu fórem una aspiració, lliures sense condemna, reivindicant el pertorbador dret a ser més que mortals, a escriure la biografia dels cossos que s’enamoren, dels fills de la prohibició que no sucumbeixen al nou magma, i també la dels que fugint, construeixen una residència llunyana d' amor articulat. I ens seguim mirant tots amb enyorança des de la riba plena de reverents canyes. Hey , Jude , don't make it bad .