PERMEABLES.

Som benvolguts i no n’adonem que anem fugint
gairebé desesperats, plantant cara des de la rambla.
Sempre a cavall dels seus malucs que segueixen
adormits en els vessants de les nostres muntanyes.
Estem instal·lats a la varada quimera, sense ni tan sols
pretendre-ho, amb les ganes de sobreviure al tedi.
Ens hem fet permeables, mòbils, vulnerables, tous
i enfront de la veu en confessió, proveïm per la vida
amb un cos a cos, fins a caure extenuats en una terra
de ningú, creuada per alienes mirades vigoroses a l'aguait.
Avui ens reclamen ser el gratuït clímax de la fertilitat,
el desig de posseir-nos emmanillats pel vell ritu etern.
Crec que ens cal l'amor, encara que siga indefinit i feble,
transgredint si cal al femboy que som i ens il.lusiona