DEL TEU FUTUR I EL MEU.
I amb elegància van néixer com aurores molles, tatuades nenes, filles d’estranys déus. Fou com saber que més enllà dels teus ulls estaves tu construint un món ample i fèrtil tan sols per als dos. Llavors molts érem fascinats pel buit d’una residència d'amor articulat amb el nom comú de cada cosa. Vam haver de fer-ho mentre sentíem com el teu interior empresonava els membres i els castigava estrenyent i ofegant fins que vam començar a cavalcar-te per la teua pròpia petició. Sentirem que arribàvem a la glòria sense entrar, i ho van fer a poc a poc, immersos en aquella espera de la qual, perduts tantes vegades, no sabíem, mortals com som, prendre possessió d'un cos o d’un altre, camí o milotxa, però sempre amb el traç directe a les teues cuixes sense importar-nos la fel, el vinagre i tampoc la cendra calba. Victoriosos en les carícies de cada dia i estrangers en els teus desdenys, passions bregades i truncades, convulsos els llavis, ho saben, anuncien la invasió d'estranys fo