L'ÚLTIM COMIAT.
Quina por, si un dia ens trobéssim, de cara i nuets amb la metafísica, malifeta i cremada per les brases de la Summa Theologiae, plorada per un nu i verge dominic, perdut en l'erotisme del gòtic flamíger, aquell que concorre sempre que les llicències del caos s’obliden. I encara que benvolguts pels deus, per allà on encara avui naveguen junts, mai ningú sabrà si vaig ser l'home providencial o tant sols el teu fill. Com saber-ho? Entre port i port saben que veníem d'un mateix asteroide la darrera volta que ens besàrem, que miraves com un llampec d'esperança obert al descans dels déus i que s’adherí a la meua pell el darrer mandat teu, desitjant-me la sort de ser feliç. La teva absència, que no hipotètica mort, ens abocà a un rerefons epistemològic sense aparent causa, a una plenitud efímera i al plàcid absurd del foc que suau ens crema fins la mort. Saps? Camus ens espera al final del buit Infinit. Ara ho sento més a prop i fins i