DÀRSENES.
Tot va
començar amb un somni per recalar al teu petó,
dormir,
fer com si el teu somriure estigués suspès
en
l'aire perennement, orientat al promontori
perpendicular
a la costa dels teus embolicats pits.
Llavors
vaig caminar perdut des del fons de l'oval
amb
vestigis que bussegen el contorn del meu cos
en les
columnes que perfilen les dàrsenes del teu moll.
És
cert que no sé on situar-te per falta d'empremtes
o
atributs, potser perquè estic adormit en els ravals
de
tantes mans esteses cap als teus ulls, probablement
per
això no em resigne a descansar a tomba d'alabastre
blanc
o terraplè, ni a la intersecció entre els teus desitjos
i els
meus records d'aquell petó, inici d'enyorances.
Comentarios