DÀRSENES.

 

Tot va començar amb un somni per recalar al teu petó,

dormir, fer com si el teu somriure estigués suspès

en l'aire perennement, orientat al promontori

perpendicular a la costa dels teus embolicats pits.

Llavors vaig caminar perdut des del fons de l'oval

amb vestigis que bussegen el contorn del meu cos

en les columnes que perfilen les dàrsenes del teu moll.

És cert que no sé on situar-te per falta d'empremtes

o atributs, potser perquè estic adormit en els ravals

de tantes mans esteses cap als teus ulls, probablement

per això no em resigne a descansar a tomba d'alabastre

blanc o terraplè, ni a la intersecció entre els teus desitjos

i els meus records d'aquell petó, inici d'enyorances.

 

Comentarios

Entradas populares de este blog

EL ABRAZO DE SPINOZA.

ORACIÓN