SOM QUI SOM.


I vam de viatjar, fugint i dissipant-nos com torrentera
a la deriva, temorosos i rebels enfront del teu confiscat
desig de trencar la màgia, dilapidant estimes. Però
el prodigi de la teua mirada, sempre controlant el tacte
de la teua brusa, transcendia la nit, anunciant els trossos
del món perdut i de nou érem el teu proïsme. Sovint,
i no tan sols en somnis, tot allò que un dia i una nit
no vam resoldre, potser per por o per amor mal entès,
torna i gaire mai en el moment oportú car no sabem
manipular-ho. Ni el fàstic ni la mirada trist i esgotada
amb què ho rebem, ho fan fugir dels nostres dies. Llavors
estarem adormits i plàcids per sempre sobre la suau línia
evanescent que divideix i substitueix, fins que esgotats
comprenem que, per un instant almenys, estimar-me és
sotmetre'm i posseir-me és dominar-me. I et rendeixes
en ple èxtasi carnal amb el meu reclam. Tot son lluites
latents, misterioses anunciant mirades furtives. Què fer
si t’estimo i de genolls és com jo arribo a donar-te plaer?


Comentarios

Entradas populares de este blog

EL ABRAZO DE SPINOZA.

ORACIÓN