PAPALLONES BLAVES
Aquells temps que no vam viure
també van marcar
el nostre cos i ara ens demana
comptes i el rostre,
fins i tot el cor, segueix
enyorant el petó desitjat
i s’ajusten els ulls, tractant
de recordar aquelles galtes.
Malauradament sempre tornen anunciant que encara
segueixen esperant amb diferents pits o llavis,
però amb la mateixa ànsia de desentranyar
el misteri del qual fórem part. I tornen sempre.
Inevitablement tornen, encara que ja sé que no val
la frescord'unes natges acabades de modelar
per salvar un món que vola sobre la parquedat
del borrissol i el bolero del teu riure. Obvi que no es
tracta de cobrar el deute del diable enamorat
del pubis, ni vull remoure allò que el temps
va ordenar en gestos, renúncies i fragàncies
encara que la rosa dels vents em porta a la parpella
i al cercle de la teua boca. Al capdavall hi ha tants
somriures per descobrir fins i tot dolors que
naufragar, que bé puc combregar amb el blues
mestís del teu amor Perquè encara que naixem
cada dia amb diferent gest, colori caminar dispers,
segueix clarejant, dona de claus, i un cor naixent
a l’ombra de Leviatan, llavorsde poc en serveix
que es desplacen els dies per la constel·lació
particular. De fet, mai res passarà sense marcar-te.
Fins i tot la complicitat de la terra, aleshores
promesa i necessària, car sabem que la norma
no mata encara que masa sovint ofega.
Malauradament sempre tornen anunciant que encara
segueixen esperant amb diferents pits o llavis,
però amb la mateixa ànsia de desentranyar
el misteri del qual fórem part. I tornen sempre.
Inevitablement tornen, encara que ja sé que no val
la frescord'unes natges acabades de modelar
per salvar un món que vola sobre la parquedat
del borrissol i el bolero del teu riure. Obvi que no es
tracta de cobrar el deute del diable enamorat
del pubis, ni vull remoure allò que el temps
va ordenar en gestos, renúncies i fragàncies
encara que la rosa dels vents em porta a la parpella
i al cercle de la teua boca. Al capdavall hi ha tants
somriures per descobrir fins i tot dolors que
naufragar, que bé puc combregar amb el blues
mestís del teu amor Perquè encara que naixem
cada dia amb diferent gest, colori caminar dispers,
segueix clarejant, dona de claus, i un cor naixent
a l’ombra de Leviatan, llavorsde poc en serveix
que es desplacen els dies per la constel·lació
particular. De fet, mai res passarà sense marcar-te.
Fins i tot la complicitat de la terra, aleshores
promesa i necessària, car sabem que la norma
no mata encara que masa sovint ofega.
Comentarios