PAPALLONES BLAVES


Aquells temps que no vam viure també van marcar
el nostre cos i ara ens demana comptes i el rostre,
fins i tot el cor, segueix enyorant el petó desitjat
i s’ajusten els ulls, tractant de recordar aquelles galtes. 
Malauradament sempre tornen anunciant que encara 
segueixen esperant amb diferents pits o llavis, 
però amb la mateixa ànsia de desentranyar 
el misteri del qual fórem part. I tornen sempre. 
Inevitablement tornen, encara que ja sé que no val 
la frescord'unes natges acabades de modelar 
per salvar un món que vola sobre la parquedat 
del borrissol i el bolero del teu riure. Obvi que no es
tracta de cobrar el deute del diable enamorat 
del pubis, ni vull remoure allò que el temps 
va ordenar en gestos, renúncies i fragàncies 
encara que la rosa dels vents em porta a la parpella 
i al cercle de la teua boca. Al capdavall hi ha tants 
somriures per descobrir fins i tot dolors que 
naufragar, que bé puc combregar amb el blues 
mestís del teu amor Perquè encara que naixem 
cada dia amb diferent gest, colori caminar dispers, 
segueix clarejant, dona de claus, i un cor naixent 
a l’ombra de Leviatan, llavorsde poc en serveix 
que es desplacen els dies per la constel·lació 
particular. De fet, mai res passarà sense marcar-te. 
Fins i tot la complicitat de la terra, aleshores 
promesa i necessària, car sabem que la norma
no mata encara que masa sovint ofega.

Comentarios

Entradas populares de este blog

EL ABRAZO DE SPINOZA.

ORACIÓN