XXX


Epistemològica i rigorosa però sense aparent causa, amb
plenitud efímera i plàcida, absurda com el foc que suau
ens crema fins a la mort, allà al final del buit infinit on Camús
ens espera, ara la sent més a prop i fins ara tot el teu record 
és amable i la porta resta oberta de bat a bat. I deus saber, 
Mare, que la meua estimada descansa en un llit més ample 
que aquell on t'adormires en l'últim comiat, ofegada de petons. 
Diríem que fa bona olor la terra. Gràcies a tu fórem una aspiració, 
lliures sense condemna, reivindicant el pertorbador dret a ser 
més que mortals, a escriure la biografia dels cossos que s’enamoren, 
dels fills de la prohibició que no sucumbeixen al nou magma, 
i també la dels que fugint, construeixen una residència llunyana 
d'amor articulat. I ens seguim mirant tots amb enyorança des de 
la
 riba plena de reverents canyes. HeyJude, don't make it bad.

Comentarios

Entradas populares de este blog

EL ABRAZO DE SPINOZA.

ORACIÓN