DEL TEU FUTUR I EL MEU.

I amb elegància van néixer com aurores molles, tatuades
nenes, filles d’estranys déus. Fou com saber que més enllà
dels teus ulls estaves tu construint un món ample i fèrtil
tan sols per als dos. Llavors molts érem fascinats pel buit
d’una residència d'amor articulat amb el nom comú
de cada cosa. Vam haver de fer-ho mentre sentíem com
el teu interior empresonava els membres i els castigava
estrenyent i ofegant fins que vam començar a cavalcar-te
per la teua pròpia petició. Sentirem que arribàvem a la glòria
sense entrar, i ho van fer a poc a poc, immersos en aquella
espera de la qual, perduts tantes vegades, no sabíem, mortals
com som, prendre possessió d'un cos o d’un altre, camí
o milotxa, però sempre amb el traç directe a les teues cuixes
sense importar-nos la fel, el vinagre i tampoc la cendra calba.
Victoriosos en les carícies de cada dia i estrangers en els teus
desdenys, passions bregades i truncades, convulsos els llavis,
ho saben, anuncien la invasió d'estranys focs dels teus ulls.
Hereus de l’aventura de les veritats rimades del cant lul·lià
que, com un versàtil algoritme, ens obria l’univers com a morada.

Comentarios

Entradas populares de este blog

EL ABRAZO DE SPINOZA.

ORACIÓN