SON RECORDS, CLAR...

De sobte un dia, la terra fa bona olor, mare. Gràcies
a tu fórem una aspiració, que no condemna, reivindicant
el pertorbador dret a ser vivents més que mortals,
a escriure la biografia dels cossos que s’enamoren,
dels fills de la prohibició que sucumbeixen al nou magma,
i també la dels que fugint, construeixen una residència
d'amor articulat. I ens seguim mirant amb enyorança
des de la riba, cercant ansiosos el nom comú de cada cosa,
l'ésser per a la nostra vida, com feia aquell xiquet
que vaig ser un dia, tan allunyat del que hui t’admira
adormit en la mateixa verda canyada. Hey, Jude,
don't make it bad. Calia precipitar-se cap al futur
en el llindar del crit i l'esperança, a cavall de la insolència
del sobtat vent, i em vaig perdre en el camí del passat
conquistat pel teu gest. I de sobte tornes i anuncies
tortures suaus, com la verònica. Proscrita, com si tot
pogués recuperar el seu prodigiós encant, i cruixir
de nou als adéus del pòrtic de l'estiu, Sí, com sempre
les teues natges em sorprengueren. Tants anys caminant
i àdhuc avui em perd en el teu bosc, i em trobe tantes
veritats i mites caient i enfonsant-se en els teus ulls,
únics espills que en configuren, m‘il·luminen acariciant
i com els nostres desvetllaments diaris, ens enceguen.
Els seus amplis excessos tan humans, vam ser amb els seus
centelleigs, mons que fugen i dels quals fórem la porta.