lunes

SON RECORDS, CLAR...


De sobte un dia, la terra fa bona olor, mare. Gràcies
a tu fórem una aspiració, que no condemna, reivindicant
el pertorbador dret a ser vivents més que mortals,
a escriure la biografia dels cossos que s’enamoren,
dels fills de la prohibició que sucumbeixen al nou magma,
i també la dels que fugint, construeixen una residència
d'amor articulat. I ens seguim mirant amb enyorança
des de la riba, cercant ansiosos el nom comú de cada cosa,
l'ésser per a la nostra vida, com feia aquell xiquet
que vaig ser un dia, tan allunyat del que hui t’admira
adormit en la mateixa verda canyada. HeyJude,
don't make it bad. Calia precipitar-se cap al futur
en el llindar del crit i l'esperança, a cavall de la insolència
del sobtat vent, i em vaig perdre en el camí del passat
conquistat pel teu gest. I de sobte tornes i anuncies
tortures suaus, com la verònica. Proscrita, com si tot
pogués recuperar el seu prodigiós encant, i cruixir
de nou als adéus del pòrtic de l'estiu, Sí, com sempre
les teues natges em sorprengueren. Tants anys caminant
i àdhuc avui em perd en el teu bosc, i em trobe tantes
veritats i mites caient i enfonsant-se en els teus ulls,
únics espills que en configuren, mil·luminen
acariciant
i com els nostres desvetllaments diaris, ens enceguen.
Els seus amplis excessos tan humans, vam ser amb els seus
centelleigs, mons que fugen i dels quals fórem la porta.

No hay comentarios: