miércoles

HOMENATGE A MIGUEL HERNÁNDEZ

Ahir, 28 de Març va ser l'aniversari de la mort de Miguel Hernández. Tal vegada no es pot fer més del que es fa per part dels responsables polítics i socials. Són mals temps per a aquesta classe de reivindicacions i homenatges. Jo reconec que em rellisquen molt els aniversaris de tot tipus, que els meus records i sentiments circulen una mica eixelebrats i sense data, Però per múltiples motius, Miguel ha sigut i segueix de company en moltes circumstàncies que van més de la seua obra poètica. Però en aquesta ocasió he de confessar que en llegir ahir que era el seu aniversari, vaig recordar un poemilla que vaig escriure en la presó, quan tenia l'edat a la qual va morir Miguel, de manera que ho he rescatat per als qui no ho coneixíeu.


Estimat Miguel,

Fa una estona han tocat silenci
m´he quedat sol a cel.la.
Van a fer-te un homenatge.
Estudiosos poetes eloqüents parlaran de la teua obra
i cobriran la teua vida.
Xicots entusiasmats et deixaran flors
i potser et dedicaran una plaça al teu poble.
Ja veus, van a coronar-te.
Discursos, estudis, homenatges, records, dedicatòries...
T´ha arribat la glòria Miguel, la glòria.
Als homes sense adjectius els fan un monument
o els fiquen a la presó.
Tan se val.
Mentrestant, els ramats que tu cuidaves
i les terres que jo he solcat
sembla que son dels mateixos.
Fins i tot, les presons són les mateixes i els que les moren també.
Ja saps el que passa.
Paraules, paraules, paraules... i musiquetes.
No t´enfades i acut, si pots.
No tot serà xanguet.
Des de la presó,

un abraç, Miguel.

1 comentario:

Mamen dijo...

El poeta pastor o el pastor poeta, una cosa y la otra parecen
ir unidas, no sé que pensaría cuando todos hablan de él, como si pudieran hacerlo y lo nombran
para decir cosas que él sòlo podía decir. Hoy le han llamado gran intelectual,
pero el pastor era un hombre que luchaba por otros hombres con su poesía,
el poeta era un hombre que luchaba por otros hombres con la humildad del pastor.
Me ha gustado mucho, José.
Un abrazo.