LA MEMÒRIA LIQUIDA, QUE NO INFORME.

Sí, va ser una aventura abandonar el bressol i trobar-nos, en l'instant zero de la nostra història, embolicats i amagats en les dimensions ocultes fins intuir que el dilema de saber de tu, més enllà dels teus llavis, va trobar la solució besant-te. Quin deliri de verb i què llarg el camí per tan curt projecte. Foren tants salts del sentit a la significació que no hi ha codis, només coincidències en l'amanerament d'un mateix origen i potser et buscaràs un dia a la roca, l'aigua o l'aire. Cap on sigui que vulgues caminar, el final serà sempre tan imprevisible i trist com una passió desmanegada, resolta a morir de vella, reconfortada pel secret i la traïció, ciments tendres que uneixen. Llavors, quina màgia la del ritual de la trobada! Els colors afables que ballen, i les veritats que neixen d'altres que ens emmanillen el cant, la pena i atempten a l'ordre dels records. Tantes vegades t'abraça, tantes fuges confonent carícies i reflexos, somiant en l'exili del teu món. A prop tens por, lluny angoixa. Com el vell que renuncia a la seua manera de mirar acostant la distància perquè si aquesta creix la claredat s'apaga, com els anells de llum rosa tenyeixen el vent, coronen l'ànsia i s'aixopluguen al ters misteri dels seus cabells, tan explícits sempre com la neu blanca que sobresurt al bosc, pudorosos com el seu desig, subjectes al temps incògnit, al front obert de records trencadissos. Tot i això, doblegaràs els genolls davant la llei de l'univers, impàvid i insensible, com un déu que va saber dels plaers del bressol, l'alleujament del eucaliptus per fugir de l'espai comú fins refugiar-se en la paraula contra allò desmesurat, buscant la veritat que tota mentida encobreix, allà on el rubor dels límits transcendeix les connexions, un dia àgils avui adormides, tenses, contingudes. Perquè tots els que van lluitar contra el pare van morir i les seues cendres vermelles van sorprendre als àngels i la pols es va pastar, un cop més, amb les pluges d'abril, renaixent amb el fosc alè innocent i cruel.

Comentarios

Entradas populares de este blog

EL ABRAZO DE SPINOZA.

ORACIÓN