LA VALL.

La vall ès llarga, rugosa i fèrtil. A la tardor, els seus fruïts
son durs, saborosos i comunals, com els pits de la meua amant.
En un extrem tancat pel ciment, aquell que mira l´altiplà,
el Cister l’obri al mar per l´áltre, mentre vigila la seva luxúria.
Diverses muntanyes grises, cobertes de matolls verds i pins secs,
cremen i naixen cada estiu, simulant una orgia mil•lenària
de la que, no sempre, es salva l’home, i si ho fa, gairebé humiliat.
Però el multicolor Mediterrani torna a l’amagatall de sempre.
Cada poqueta nit, la il•lusió es renova i el futur es salva amb el llevant.
Potser perquè la meva gent no coneix la transcendència.

Comentarios

Mamen ha dicho que…
O puede ser... porque se está hecho de la misma vida.

Entradas populares de este blog

EL ABRAZO DE SPINOZA.

ORACIÓN