NITS BLANQUES.
Amb el
desenllaç dels teves encants
encara
ens trobem el plaer, el dolor i l'or
mitjançant
la llum, l'ombra i fins i tot l'aigua
de la
qual vam voler, i encara volem, beure de vegades.
Amb el
que sobra a la tornada de les nits,
blanques
com els meus somnis i els teus anys
construeixo
induïdes obediències decidides
i
estavellades de gelosia, però són el sinó
i
tants complements que des de l'abisme
busquem
a petons i amb estranyes carícies.
Tot i
que no sempre ho aconsegueixo, sorprès
i mig
en ombres les cares de la lluna,
el noi
que vaig ser, nu em recorda els nostres
vells
amors en els temples de Jerusalem.
L'horitzó
segueix cobrint de cel teva cintura
i amb
prou feines el llacor aborda el teu avantguarda.
Comentarios