EL DASEIN
Havia de ser el
principi d'un llarg encontre, però fou com un
eclipse,
un desideràtum. Com ara sabem, la carn dels penitents
és el cos excessiu, la cerca de l’evanescència. De la pau a la por
torna cada primavera l’adolescència famolenca. Llavors teníem
l’infern de front, la tendresa sòrdida sota l'horitzó. Era la porta
per on fugíem de velles alcoves amb forrellats, gairebé sense sol,
i de les mirades temoroses del contrallum. Alertes, si necessari
fora, estesos a assecar els cossos, érem atalaiant els incerts futurs
que projectaven la llibertat, trepitjada durant llargs anys d’ombres.
I cert; era perillós bategar i encongits ens cobríem amb sacrílegs
barrets, pregàries buides des del fons de la maresma del dubte.
Els senyors dormien i les urgències cegues transitaven pels camps.
Qui sap en quin racó vam aparéixer, com si fórem un Dasein de
la mà de Heidegger, testimoni del poeta fronterer, sempre remugant.
és el cos excessiu, la cerca de l’evanescència. De la pau a la por
torna cada primavera l’adolescència famolenca. Llavors teníem
l’infern de front, la tendresa sòrdida sota l'horitzó. Era la porta
per on fugíem de velles alcoves amb forrellats, gairebé sense sol,
i de les mirades temoroses del contrallum. Alertes, si necessari
fora, estesos a assecar els cossos, érem atalaiant els incerts futurs
que projectaven la llibertat, trepitjada durant llargs anys d’ombres.
I cert; era perillós bategar i encongits ens cobríem amb sacrílegs
barrets, pregàries buides des del fons de la maresma del dubte.
Els senyors dormien i les urgències cegues transitaven pels camps.
Qui sap en quin racó vam aparéixer, com si fórem un Dasein de
la mà de Heidegger, testimoni del poeta fronterer, sempre remugant.
Comentarios